dilluns, 5 de desembre del 2011

Desembre

Aquest és el poema que ens ha anat sortint aquest primers dies de desembre.

Amb el desembre l’any s’acaba,
l’hivern comença,el fred és viu
i ens toca estar-nos més a casa
a esperar els dies de l’estiu.

No podem fer tanta tabola
com quan juguem pel carrer,
però com que tenim prou coses
ens ho passem d’allò més bé,

perquè si a casa no s’enfaden
si fem un xic de desmanec,
jugant a dins no ens cansem gaire
i estudiem com un llampec.

Desembre, a més ens du vacances
i podem fer cagar el tió
que si el tustem sense recança
se sol portar com un senyor.

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

Miquel Martí i Pol















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada